20/05/2007

Avui toca fer un homenatge a la entrenadora del juvenil.

Desprès de tres any entrenant-nos aquest partit ha sigut l’últim que a estat com a entrenadora del juvenil. No marxa fora, ni tampoc deixa el volei, no. L’equip del juvenil es fa gran i ja passa a sènior, i qui anava a dir fa tres anys que jugarien amb la seva entrenadora o contra ella?
Anem a fer una mica de memòria sobre els principis de l’equip juvenil. Els nostres primers tocs de dits, els primers partits, els primers morros per quedar-nos a la banqueta de tot això ja fa 6-7 anys. Qui diria que desprès d’aquests anys encara seguiríem jugant a volei i en el mateix equip? Moltes aventures, molts bons moments i també de dolents. La pitjor etapa va ser quan no teníem cap entrenador fix, massa petites per dependre si tindríem o no entrenador o si es presentaria al partit.
Desprès de lluitar cada any perquè ens federéssim ho havíem aconseguit, havíem de ser més puntuals alhora de presentar-nos al partit perquè ens podien multar, teníem àrbits que no eren amics els contrincants o això suposàvem, estàvem 100% motivades.
Mai havíem tingut una entrenadora durant 3 anys seguits, i la veritat que això ens afavorit bastant. Sempre que acabava la temporada preguntàvem, l’any que bé en seguiràs entrenat? Era tot un luxe tenir la mateixa entrenadora la temporada següent!!!
Els últims anys han sigut bastant positius ja que hem pogut evolucionar tan d’equip com individual.
Donar-li les gracies a Montse, per aguantar-nos tres temporades. Desprès de tots els disgustos que l’hem donat, alguna alegria (que també s’ha de dir ), motivar-nos sempre a estar a tope tan com els entrenament com en un partit, tan com si guanyàvem com si perdíem.
L’any vinent no sabem exactament que passarà però tan com si algunes estan el mateix equip com si no, esperem que segueixi donant consells o algunes petites bronques com...


PERO QUEREIS BAJAR EL CULO!!!!! (trobarem a faltar aquesta frase, jajaja)